CHACANA

RECORD-ANDO

PARQUE NATURAL DE ORDESA I MONTE PERDIDO

Familia, milia, milia!!!Estoy en Barcelona desde el Lunes 14 de septiembre y justo en este momento he descargado las imagenes de la segunda parte del camino en el ordenador de Laura. Por eso aprovecho para mostraros un poco y por partes algunas imagenes más de la increible diosa Pirineés. Aqui dejo un par de imagenes del increibilisimo parque de monte perdido. Un lugar que casi es obligado visitar una vez en esta vida para ver cuanta belleza es capaz de crear la naturaleza a tan solo 3000mts de altura.
De verdad que este espacio casi infinito hacia cualquier horizonte donde orientes y fijes tu vista, es más que maravilloso, y sobretodo es más de lo que yo pueda expresar en imagenes o palabras. Todo se queda corto ante tal majestuosidad natural. Como en la pelicula de trainspoting se dijo: Coges el mejor de tus orgasmos, lo multiplicas por 10.000 y se queda corto todavia.

Asi que con este breve relato os dejo hasta el siguiente rato:
Cuenta la leyenda que donde ahora se alza el todopodesoro Monte Perdido, otrora habían pastos verdes donde los pastores llevaban a pastar su ganado. Fue allí precisamente donde una tarde cualquiera estaba un pastor con su perro y rebaño, comiendo de su zurrón cuando se le acercó un mendgi muy pordiosero, pidiéndole algo de comer. El pastor, que no tenía muy buen corazón, se desentendió de él. Tras negarle bocado, la zona quedo inmersa en una espesa niebla y el cielo azul se convirtió en nubes que empezaron a descargar. Perro, pastor y ganado se perdieron y nunca más se supo de ellos. Los lugareños afirman que donde se perdió el pastor apareció una gran montaña, compuesta de rocas y hielo, como el corazón del pastor.

SINUÉ

Es molt el temps transcorregut per les montanyes, molts els espais canviant a sota els peus, moltes persones conegudes i histories contades. Ara, des de Sinué, a uns 12 dies de terminar aquesta travessa dels Pirinees d'est a oest, vos escric una mica per contar-vos que el viatge esta siguent impressionant, que cada dia que pasa done gracies per haver pres aquesta decissió, que vos done les gracies per estar ahi, molts de vosaltres donant-me anims i estima, cosa sense la qual la maquina no hagués tirat fins al final. Es gracies al menjar, el aigua i els ànims aportats durant la travessa, que hui en dia estic aqui, quasi al final del trajecte!!
I es ara, des de Sinué, des de la casa del company Alvaro, conegut aquell dia que em vaig lessionar baixant el collado de Basegodá, des d'on escric.
Que dir???? Pos la veritat... que quina canya de caminata, quina locura fou al començament, i en quina preciositat s'anat convertint amb el transcurs dels dies (Sols i Llunes). Les bogeries de a més a més de caminar tants de dies seguits, fer els cims que quedaven aprop del cami. Cims com el BASTIMENTS I EL PIC DE L'INFERN que vaig parlar en la primera part del viatge, peró també cims com ROCA ENTRAVESSADA; COMAPEDROSA; BAIHAU; BECIBERRI NORD; ANETO;PUNTA OLIVERTA; POSSET; PICO ESCALERAS y MONTEPERDIDO. Llocs transitats com collats, barrancs, llacs, ibons, refugis etc...que no espere oblidar. Espais amb tanta tranquilitat, plens de pedres, d'aigua, neu, gel, vent, boira, llum del sol, pluja, calamarsa... espais als cims de la deessa pirineés!!
Gent retrovada al cami.
Gent amb la que he compartit desti.
Quelcom més que la essencia de vida
que ens és singular a tota la existència
d'aquest univers sense fi.
Gent que m'ha donat més de
lo que ella mateix i jo es podriem
imaginar.
Llocs que hauran transformat l'espai
interior de moltes persones.
Imatges irrepetibles. Moments acotats en un espai i temps.
ELS PIRINEÉS!!!

GR-11 des de Cap de Creus fins.....

El primer amaneixer a Cap de Creus dona començament a un cami de 850Km.
Des del mar mediterrani, fins l'oceà atlantic em desplace amb les meues cames, els meus pensaments i els meus sentiments. La decissió que m'acompanya, fa que per ara tot vaja més que bé. El trobarse amb gent pel cami, establir vinculs amb ells/es, compartir menjar, dormir sol o acompanyat, recollir graficament l'event, despertar cada mati, dormirse cada nit, no tindre mesura del temps caminat ni pel que queda per caminar,espai i temps indefinits i sorprenents.
A nivell de mar o a 2900m. d'alçada a dalt del pic de Bastiments o el pic de l'Infern. Alimentarse de mores o frambueses recol.lectades al cami. Fer dit i que la gent senca molta tendresa per tu i vejen molt de valor en anar sol quasi tota la estona.
Sempre sorpreses. Per ara sempre bon rotllo. Bones estones.
Primera parada tècnica a Núria per anar a federarse despres de ferse soci en lo alt de Bastiments per Jaume. Comprarse unes bones botes que eviten els girons de peus. Reposar forces. Visitar al meu germanet Antoni a Bagá en el campament dels Scouts. Ganes de caminar amb ells durant 3 dies i tornar a reprendre la caminata fins tal vegada Jaca on tornarem a fer un alto per vore que tal es la zona aquella gracies de la ma d'Alvaro un colega del cami.
Ara.......CONTINUAR FENT!!!!

EL TEMPS

Molt de temps sense escriure al blog!!! moltes coses pasades que caldria posar al dia pero que en aquests moments no puc perque no tinc imatges de totes les asanyes que he portat a cap, de l'estat del treball universitari en el que es troba ara...
uffff....Campdevanol...... temps molt de temps. On queda vall de nuria amb el seu refugi circular? On queden els primers viatges amb Ikatz a coma de vaca? I els viatges en soledat a coma de vaca amb estancies de 3 o 5 dies? Les anecdotes de casa?On queda tot?....
tot queda a la memòria interna del meu cos i la meua ment, i a la memòria externa del meu ordinador PC.
Espere prompte poder col.locar aqui tota la informacio una mica ben ordenada!!!

CAMPDEVANOL

Era un dia de Sol. A la montanya. A la zona del Ripollés. Un noi. Una noia i una gossa caminant. Vistes panorámiques. Recorreguts visuals al horitzo fins les siluetes de les serralades més altes. Falta de vegetació al front i rodetjats d'ella al voltant nostre. Parades al cami ens inviten a con-templar el temple de lo natural. Avellaners. Ovelles. Vaques. Pins i bolets. Gorgs i caigudes d'aigua que demanaven ser interrompudes pels nostres cossos. Peró la temperatura ambient es la temperatura ambient.
Seguint la corrent del petit riu amb els seus corresponents salts d'aigua varem arribar al nostre emplaçament. El Gorg de lesCavanes. Alli fou on retrocedirem en el temps. Perguerem les conexions en la nostra ment de la vida moderna i ens possarem a disfrutar el moment creient en alló que estavem fent. Siguent carn, ossos i ànima allò que representavem. Passaren hores fins que decidirem despres d'un llarg procés d'aprenentatge anar-se'n del emplaçament on la vida s'havia aturat uns moments. Essència.
Continuarem riu abaix. Trobarem un Mas, ara abandonat. Tornarem a decidir quedarse alli. Teniem temps i començarem a construir el que seria el nostre refugi per a dormir. Juntarem dues vigues de fusta amb un mur. Unes pedres i uns troncs més de viga. Rames de pi i "elechos". Al final conseguirem el nostre proposit. Una vegada amb tot el temps lliure per davant, decidirem empendre un nou viatge al mon de la Lluna. Una Lluna que entregava moltissima sabiesa. Inteligencia que arribava mitjançant l'observació d'aquells punts blancs que foraden l'obscuretat de la nit. Contactes de color arcoiris amb estrelles no tant llunyanes. Nuvols que el vent movia en totes direccions permitint aixi un infinit paissatge canviant de formes i contrastos de llum. Rises moltissimes rises i un bon rotllo compartit en la que fou pot ser, la millor nit al millor refugi: L'univers al descobert.

SERCLAR 11/10/2008
CAMPDEVANOL (GIRONA)