miércoles, 16 de septiembre de 2009

PARQUE NATURAL DE ORDESA I MONTE PERDIDO














Familia, milia, milia!!!Estoy en Barcelona desde el Lunes 14 de septiembre y justo en este momento he descargado las imagenes de la segunda parte del camino en el ordenador de Laura. Por eso aprovecho para mostraros un poco y por partes algunas imagenes más de la increible diosa Pirineés. Aqui dejo un par de imagenes del increibilisimo parque de monte perdido. Un lugar que casi es obligado visitar una vez en esta vida para ver cuanta belleza es capaz de crear la naturaleza a tan solo 3000mts de altura.
De verdad que este espacio casi infinito hacia cualquier horizonte donde orientes y fijes tu vista, es más que maravilloso, y sobretodo es más de lo que yo pueda expresar en imagenes o palabras. Todo se queda corto ante tal majestuosidad natural. Como en la pelicula de trainspoting se dijo: Coges el mejor de tus orgasmos, lo multiplicas por 10.000 y se queda corto todavia.

Asi que con este breve relato os dejo hasta el siguiente rato:
Cuen
ta la leyenda que donde ahora se alza el todopodesoro Monte Perdido, otrora habían pastos verdes donde los pastores llevaban a pastar su ganado. Fue allí precisamente donde una tarde cualquiera estaba un pastor con su perro y rebaño, comiendo de su zurrón cuando se le acercó un mendgi muy pordiosero, pidiéndole algo de comer. El pastor, que no tenía muy buen corazón, se desentendió de él. Tras negarle bocado, la zona quedo inmersa en una espesa niebla y el cielo azul se convirtió en nubes que empezaron a descargar. Perro, pastor y ganado se perdieron y nunca más se supo de ellos. Los lugareños afirman que donde se perdió el pastor apareció una gran montaña, compuesta de rocas y hielo, como el corazón del pastor.

viernes, 4 de septiembre de 2009

SINUÉ

Es molt el temps transcorregut per les montanyes, molts els espais canviant a sota els peus, moltes persones conegudes i histories contades. Ara, des de Sinué, a uns 12 dies de terminar aquesta travessa dels Pirinees d'est a oest, vos escric una mica per contar-vos que el viatge esta siguent impressionant, que cada dia que pasa done gracies per haver pres aquesta decissió, que vos done les gracies per estar ahi, molts de vosaltres donant-me anims i estima, cosa sense la qual la maquina no hagués tirat fins al final. Es gracies al menjar, el aigua i els ànims aportats durant la travessa, que hui en dia estic aqui, quasi al final del trajecte!!
I es ara, des de Sinué, des de la casa del company Alvaro, conegut aquell dia que em vaig lessionar baixant el collado de Basegodá, des d'on escric.
Que dir???? Pos la veritat... que quina canya de caminata, quina locura fou al començament, i en quina preciositat s'anat convertint amb el transcurs dels dies (Sols i Llunes). Les bogeries de a més a més de caminar tants de dies seguits, fer els cims que quedaven aprop del cami. Cims com el BASTIMENTS I EL PIC DE L'INFERN que vaig parlar en la primera part del viatge, peró també cims com ROCA ENTRAVESSADA; COMAPEDROSA; BAIHAU; BECIBERRI NORD; ANETO;PUNTA OLIVERTA; POSSET; PICO ESCALERAS y MONTEPERDIDO. Llocs transitats com collats, barrancs, llacs, ibons, refugis etc...que no espere oblidar. Espais amb tanta tranquilitat, plens de pedres, d'aigua, neu, gel, vent, boira, llum del sol, pluja, calamarsa... espais als cims de la deessa pirineés!!
Gent retrovada al cami.
Gent amb la que he compartit desti.
Quelcom més que la essencia de vida
que ens és singular a tota la existència
d'aquest univers sense fi.
Gent que m'ha donat més de
lo que ella mateix i jo es podriem
imaginar.
Llocs que hauran transformat l'espai
interior de moltes persones.
Imatges irrepetibles. Moments acotats en un espai i temps.
ELS PIRINEÉS!!!