Del cansancio, la tristeza, la alegria...Emociones.

Cansancio: Para mi es despertar por la mañana sin energia porque en la universidad me espera una cosa que se asemeja a un óvalo con forma de cabeza humana. Con este sentimiento se mezcla también la pereza y las pocas ganas de hacer junto con la fiesta de los miercoles por la noche. Gracias al viernes por tener una clase teórica bastante interesante antes de la gran cabeza blanca. Otro sentimiento que se une al cansancio puede ser el miedo. Miedo a medir bien la modelo, a tocarle sin hacerle daño, respeto y timidez.

Tristeza: El atardecer de ayer en el barrio de Magdalena. Sol, Oceano y Isla junto con pensamiento de mi abuelo Pedro. En todo lugar estaba. Allá mismo. Más allá. Hombres y mujeres hechos de recuerdos del pasado. Recuerdos que te rebloquean de nuevo o te renuevan de nuevo.

Alegria: Miedo al manejo de la bicicleta. Miedo a caer y abrirse la cabeza o perder un brazo. Miedo a Simon, bicicleta y avenidas transitadas por carros. Alegria, felicidad y emoción.
El atardecer de ayer en el barrio de Magdalena. Sol, Oceano y Isla. Belleza infinita frente a nuestros ojos. Pajaro rojo fuego con arboles verde esmeralda. Todo se desplegaba. Nuestros respectivos sueños. Nuestra conversación sobre la vida y el mundo. El tiempo que daba ese atardecer mientras el Sol pasaba de ser circular a formar una elipse achatada por los polos. De blanco a amarillo, de amarillo a naranja y de naranja a rojo pajaro. Todo se transforma.

SerViCa 31-3-2007 Lima (PERÚ)

Sunday in Cantagallo

Domingo 25 de Marzo, Cantagallo. Un barrio joven situado en la falda del cerro San Cristobal y al lado de un mercado de flores que nada tiene que ver con el mercado de la Rambla de Catalunya. districto donde principalmente vive dos comunidades, los de la selva y los de la sierra andina.

Tal dia como hoy decidí junto con mi compañera de piso Sille (sin ella no lo hubiese ni intentado) ir a visitar otra realidad dentro de la ciuda de Lima. Esta ciudad llena de contrastes económicos que reflejan diferentes categorias sociales muy marcadas. Acá, al lado del rio Rimac un barrio de chabolas crece e intenta desarrollarse para tener los mínimos derechos y condiciones humanas. Aunque la casa que os muestro en la foto tenga televisión con parlantes, no se si tienen agua y luz propia. La gente es humilde, muy humilde. Admito que sufrí miedo contenido al entrar en el barrio, y es más el cobrador de la combi al bajar nos dijo que tuviesemos cuidado. Como no? Una chica noruega bien blanquita y un blanquito con sombrero!!!jajajaja!!!

Al hacer nuestro ingreso en el barrio, pasamos por medio de un campo de futbito lleno de niños adultos sentados en las paredes de las casas. Piropos para Sille. El del sombrero para mi. Tensión dentro de mi cuerpo, pero confiaba en que ha Sille ya la conocían, y entonces un poco tranquilo también estaba.

La comunidad que nosotros visitamos fue la comunidad de Shipibos. Gente que proviene de la Selva del norte, y que principalmente se dedica a la artesania que os muestro en las fotos.
La experiencia para mi fué bien extraña. Era mi primera vez en la vida que ingresaba dentro de una casa hecha de maderas recogidas en la calle, inclinada porque el terreno estaba en pendiente, con el baño (si no mal interpreto) era el ribazo de detrás la casa que daba al rio. A este baño se accedia por una puerta que como medio de seguridad no tenia nada más que un clavo (y yo acá con medidas de seguridad, con alarma, valla alta, con LLAVES para entrar a casa!! Me sentía tan diferente a su manera de vivir, era todo tan distante de mi realidad que he podido ver con mis propios ojos fuera de la pantalla del televisor. Pero por el otro lado de la moneda queria sentirme cerca de ellos, abrirme a esa experiencia que junto con Sille, el universo me habia brindado aquella mañana de un Domingo. La verdad es que las palabras, como casi siempre, se quedan cortas para expresar la sencillez de aquella familia, la dulzura y tranquilidad de Celia (la madre de 3 niñas y 1 niño y artesana), el dialogo y el trato de Artemio (el padre de los mismos hijos que su mujer y trabajador), las niñas llena de timidez innocente, sobretodo la más pequeña que le gustaba tanto la coca-cola que Sille les habia comprado y por último su hijo que realmente no tuve la oportunidad de conocer. Todo era tan fluido. La entrevista con Artemio. El dialogo con Celia que talvez me habra la puerta para aprender a hacer artesania de la misma manera que ella la hace, es decir, con tintes extraidos de cortezas de arboles y dibujos trabajados a mano.
Después de lo que pudo ser una hora o hora y media de hablar entre nosotros decidimos salir a por nuestra combi. Y cual fué la sorpresa de Sille y mia? Que Celia y Artemio nos acompañarón fuera del barrio a por ella, y es más tomaron la misma combi que nosotros para decirnos donde teniamos que bajar. Pero la cosa no acabó ahi. Cuando nos despedimos de ellos arriba de la combi y nos pusimos a caminar de camino al centro, cuando solamente llevabamos dos cuadras caminadas, apareciron de nuevo para acompañarnos sólo que cinco o seis cuadras más porque el lugar por donde caminabamos era bravo y querian asegurarse de que todo nos fuese bien. No és eso acaso personas gentiles y preocupadas por la salud y el bienestar de sus gentes?

Personas guiadas por un instinto que les otorga el poder de hacer lo que creen correcto y bueno para los demás y para si mismos. Englobando sus cualidades. Un corazón con cuerpo de ser humano que da, recibe y reparte sin preocuparse de cuanto ni como.

Sergio Vidal Caballero 29-3-2007 Lima (PERÚ)

In Catolic Center University

Benvolgudes i benvolguts familiars i amics. Vos escric com es de costum des de Lima town i més concretament des de la meua habitació en Casa Verde. Entre Dilluns i hui Dimarts m'han passat alguna que altra cosa. Per exemple, el Dilluns vaig arribar a la uni amb molt poques ganes de fer el busto de guix, al igual que hui i supose que demà. Es una tortura per a mi aquesta clase!! Bé, arribe a la universitat i busque dins del meu mameluco (mono de treball) la meua targeta bancaria per traure diners, ja que el fin de setmana el vaig pasar gracies a l'ajuda de Jaume, el xaval que ve de Barcelona i estudia telecomunicacions. Doncs bé,,,,,busca que te busca i no apareix per cap lloc, i llavors ja tinc dos problemes ixe mati:

1.- La targeta VISA
2.- El busto de guix (jajajajajaja)

Raura, una profesora de les 8 profes que tinc, en veu preocupat i em pregunta perque estic aixina, llavors jo li conteste lo que vos acabe de contar i em diu que si vuic que torne a casa per a solucionar-ho. Jo primer dic que no, peró després, al descans meu vaig repensar i...xiplaca placa cap a casa. Altra hora de cami amb les putes combi que comencen a cabrejarme per al contaminació i pel poc respecte cap als peatons.aaarrarrarragggg!!!jajajaja!! (De veritat que molesten). Arribe. Busque per l'habitació. No está. Busque en la caçadora i...no está. En la motxilla i... nasti de plasti. Busque al calaix dels gallumbos i...finalment ahi estava.Uffff quin descans per a mi!!! Després em vaig pendre la tornada a la uni en tranquilitat per a que quan arribés la clase ja hagués terminat!!! I aixina va ser!!jajajaja!!!

Per la vesprá, després de "almorzar" i donar de menjar a un esquirol un rosegonet de pa, a tallar travertí!!!!! plic plac plic plac...auuuuuu!!!Dolor!!! Joycie, una profesora que ve de la selva del nord, em diu que em faja un massatge al cop i que li diga "fliu fliu" mentre amb les meues mans li faig un gest a sobre per fer desapareixer el dolor i el morat!!!

Finalment el Dilluns vaig tornar a casa amb el Jaume i Ana, una xica espanyola. I després de sopar haviem quedat amb unes de Granada per anar a escoltar Jazz i pendres algo, peró al final vam anar Jaume i jo cap a Barranco i allí es vam trobar amb mogolló de gent d'intercanvi, d'entre els quals estava Simon (Austriac), Patricia (Alemana), Marte (Noruega), Sonja ( Danesa?) i més gent que no coneixia. Sabeu que em va pasar?jajajaja!! Del cansanci em vaig dormir amb el cap a sobre la taula!!!jajajajaja!!!! Segons m'han dit hui vaig dormir un hora en ixa posició!!!jajajajaj!!!

Hui, el mateix sentiment cap a la universitat!!! Una vegada allí la cosa no anat malament, a estat be, o almenys recorde que tot a estat bastant perfecte. La Joycie m'ha portat tres llibres sobre art de la selva, i sabeu que més? M'ha portat una cremeta per al cop que em vaig donar ahir!!! Es com una mamita per a mi!! Que bé que es cuiden entre tots açí en aquest país o concretant per ara, en la nostra facultat.

Hui per la vespra he tingut la meua idea més o menys elaborada sobre la meua pedra. Vaig a fer una pedra sortint del interior de la meua pedra!!!jajajaj!! Ja vos mostraré fotos quan ho tinga fet!! Com a cosa novedossa de hui, ha estat els alumnes de sisé curs d'escultura perque lis a caigut un grandissim regal del cel en mig d'un parc. M'explique, al parc estaven tallant un "cedro" per lo vist inmens, i lils han regalat els troncs. Sols han tingut que pagar 100 sols per la grua i el transport, es a dir 25 Eurets per dos troncs de 1,8m d'alçada i 1,2m de diametre per no dir més i un més petitet. O siga una pasada!!! Vixca per ells!!! Ara que Deu ens regale algo a nosaltres. Nosaltres no necesitem troncs d'ixe porte, peró algo com el petitet no estaria mal uns 11 o 12 tronquets!!jajajajaja!!

Me amors meus dema intentaré posarvos una foto de la má que sem está quedant de tant de tallar. Ok? Un petonàs a totes i tots. Ara abans de sopar, açi reunits la Paulina, el Jaume, la Veronica (Granada) i jo fentse una infusió de manzanilla, un xupitet d'herberet i una infusió de fulla de coca amb herberet!!!!jajaja!! Perú i Bocairents units per l'aigua!!!!

Sergio Vidal Caballero 27-3-2007 Lima (PERÚ)

DOS SEMANAS INTENSIVAMENTE CATÓLICAS

Boneeeessss companyes i companys de l'altra part del Oceà Atlantic. Sé que han passat dos setmanes sense poder escriure, peró es que la Universitat es algo increiblement sacrificat!!!Jo pense que tindrà algo que vore amb la Pasió de Jesucrist el nostre senyor omnipotent, omnipresent i omniocupat laboralment al igual que els estudiants d'art de la meua nova universitat!!jajajaj!!! Sabeu que el meu horari es de 10 del mati fins les 17:00 excepte dos dies que tinc de 8 a 21:00 i el dissabte, atenció a este dia, Dissabte de 8 a 13:00.jajajaja!!! Ben loco, peró la uni es ben chevere!!! Tal vegada sem faja algo impossible resumir aquestes dos setmanes en aquestos moments, pero vaig a intentar posar-vos/me al dia perque crec que es necesari per a totes i tots (jo inclusive).Bé...allà vaig!!

Crec que ja vaig parlar del meu primer dia d'universitat, aixina que pasaré al segon.jajajaj!! Tinc que posar-me a pensar i recorde ben bé el meu paper aquell dia dins del clan d'escultura de tercer any. Despres de l'experiència del primer dia, vaig poder involucrar-me en la chambaza de moure i tallar pedres. Peró que contar-vos amb paraules, solament en vore la imatge hi ha prou, no? Realment sem fa dificil resumir tantissima informació...i aixó es super bó!!!

Estos dos energumens que semblen Donquixot i Sanxo Pança (jajajaja) son el Xino i jo. En aquest moment Xino esta golpejant les puntes de ferro amb la comba per poder partir la pedra en dos. Tot una chambasa!!!














En la següent imatge es veu tres dones i un home, les tres xiques de dreta a esquerra son: Adriana, Joyce i Ana, l'altre soc jo i la foto a estat feta per Carolina. Poc a poc aniré mostrant-vos totes i tots els meus companys si es deixen fotografiar clar está. La feina que estem fent en el moment que varem fer la foto era transportar les eines de treball a la zona de les pedres, peró després, tambe utilitzem els mateixos carros per a transportar les pessadisimes pedres al nostre lloc de treball. Una feina ben distinta a lo que es fa en la UB. Ben dura!!!

En dos dies i un mati vam moure, tallar i transportar unes dotze pedres d'uns 60 70 kilos. "Me cague en Deu i una que men porte onze"!!!!jajaaj!!Ale Pin Pin!!!jijijijij!!! Després de fer la chamba si mal no recorde, ens van parlar del treball que teniem que realitzar amb les pedres, "el Monolito", Manolito para los colegas!!!jijijiijij!!

Tot o tinc barrejat dins el meu cabolo!!jajajaj!! es que a estat tant intens els primers dies. Que si un grup per anar a comprar eines, que si altres a comprar fustes, altres a encarregarse de les pedres... aixina vam estar com tres o quatre dies, dividint-se en grups per portar tot el material necessari per a totes i tots.
No sé com contar-ho!!!!jooooo!!

Estic fent dos treballs, el busto de guix i Manolito:
El primer el treballe de Dilluns a Divendres de 10am a 13:00, i encara que de veritat estic aprenent i soltant-me cada vegada més, es algo aborrit per a mi. Estic aprenent a medir a la model els punts maxims del seu cap per poder fer el seu crani i a partir de ahi col.locar-li la materia o carn a sobre. Jo i el treball figuratiu "acadèmic" no es portem massanassa bé!!!!jajajaj!!no no no!!!

L'altre treball de Dilluns a Divendres de 14:00 a 17:00 (encara que de vegades em quede per gust fins les 20:00) es més proper a mi, encara que tinc que fer una maqueta o esboç en fang primer abans de treballar la pedra (i açó no m'agrada del tot). Es més de comunicació interna entre la pedra de travertí i el teu interior per poder extraure-li la vida latent de la pedra dins d'una forma tancada en ella mateixa, algo com el cos amb ànima. Jo estic veient si puc elaborar la meua idea de aplicar-li una decoració Shipiba (Arte Shipibo) a la seua pell i un nucli d'on neix aquesta decoració. I perqué aquesta decoració? Perqué he vist aquest art fa poc i m'agradat molt, a més a més li trobe un gran paregut al treball que jo estic realitzant. Ja vos mostraré.
Jajajaja!!

Encara tinc un tercer treball...per als que creien que ja havia acabat. Jajajajajaj!!EXCELENTE!!jajajaj!!! El faig a l'assignatura de Gravat I, que te un horari si mal no recorde Dimecres de 18:00 a 20:00 i Divendres de 18:00 a 21:00. Per ara estic iniciant-me en la serigrafía (Neus, Silvi, Miquel, Marina... Es la hostia aquesta técnica, no "creieu"?). Aquest Divendres vaig traspasar el ARTE a la tela, i la cosa es tant màgica!!! Lo que he fet, com podeu intuir a la foto, es un treball de línia fina inspirat en l'art Shipibo que citava amb anterioritat.

Jajajajaja!!! La última cosa que faig el cap de setmana, o siga el Dissabte, es un curs de soldadura que va desde les 8am a 13:00. Està de puta mare exceptuant que tinc que llevar-me a les 6:30am per arribar a hora a clase!!!!! Peró... feu-li saber a Ares (el mestre de taller de la meua universitat) que estic aprenent en aquests moments a soldar en la màquina d'oxiacetilé, i que les seues primeres clases, encara que amb la MIC MAC, i les dos vesprades que vaig pasar al taller del meu amic Jorge Teruel amb la soldadora de Acér Inoxidable, m'han servit moltissím!!! Estant ací puc vore una mica de lluny lo aprés en el nostre País.

Bé, jo crec que ací queda resumida dues setmanes de chamba a la meua universitat sacrificadora del cos humà. Encara que sé que m'he quedarien moltisims detalls per contar, peró moltissims de les professores que tinc i dels meus companys i companyes. Si més no, vos he fet una aproximació relativa a les meues hores de treball en la universitat. Hores de treball intensiu, amb presa i sense pausa peró també amb molta serietat i bon humor per part de totes i tots!!

Sergio Vidal Caballero 25-3-2007 Lima (PERÚ)

CARTA A MIS QUERIDISIMOS ESCULTORES DE OCCIDENTE:

Jaajajajaaj!!! Benvolguts companys d'universitat. jajajajaja!!! Hui a estat el meu primer dia d'universitat aquí a la Católica!!!jajajajajajajajaj!!!
No podeu imaginar com m'ha anat....no no no. jajajajaja!!! Açó verdaderament es un altre mon, una altra manera de viure l'especialitat d'escultura, i si el Boris llig en algún moment açó que escric ho podrà assegurar. Per cert amic Boris per aquí no paren de nombrar-te, Iñaki, Jaime, Antonio (mestre de taller de ferro), i no recorde si més gent m'ha comentat algo del teu pas per la Católica!!!Bé, la Rocio també!!!jajajajaj!!!! Que tia!!!!jajajaj!!!
Hui he fet uns quants amics dins de l'especialitat o espai d'escultura. Totes i tots tenen molt bona onda, al igual que en Barcelona, totes i tots som una GERMANOR. Escric en majuscules perque aixina és i aixina es com ho senc!!!
Peró bé, al que anava!! Aquest matí he conegut el taller de ceràmica on crec que m'apuntaré per a poder practicar amb vernissos i esmalts fets per mi mitjançant proporcions de elements químics.jajajaajaj!!Laboratori!!!jajaja!! Després de parlar amb Manuel de ceràmica me trobat amb Verònica Crouse moments abans de volermen anar a casa perque creia que hui no tenia que fer res més.......i no....no vejes la que m'esperava!!!jajajajajaja!!! Que chevere!!!!
Han fet la presentació dels cursos de ESCULTURA 1 i COMPOSICIÓ ESCULTÓRICA 1, i amb la mitja hora un hora que ha sobrat, ens hem dedicat entre els companys a organitzar grups per anar a comprar els materials necessaris. He dinat de 1:30 a 1:45 ( cosa que no acostume mai a fer en tant poc temps) hi he tornat a la clase de les dos del migdia!!!!
Hi ací companys de la UB i universitats occidentals, ha estat on a començat l'aventura del neixement.Pufff!!!jajajajaj!!!!Em agafat un carromato amb una fusta gran i una carreta plena de allargos, combes, puntals, taladre pneumàtic,etc. Amb tot aço, em anat darrere del edifici de la facultat d'arquitectura, que vos dic que queda molt lluny, i ens em dedicat a moure pedres amb una llança de ferro. Com podeu llegir he dit pedres i no pedretes!!jajajaja!!El que havem fet de 2 a 6pm ha segut separar grans blocs de pedra de Travertí per poder-los col.locar en posició horitzontal per a poder taladrarlos i poder partir la pedra. Ha estat un treball en equip, com no. La veritat es que com savem nosaltres el clan d'escultura, sempre necessitem ajuda dels demés i açó crea vincles d'amistat bastant forts!!! Cucha madre!!Si? Quan havem conseguit partir el primer bloc de pedra, ens em decidit apujarlo al carromato. Peró, aci arriba la part per al Mariano (mestre de pedra). Mariano saps com hen pujat el bloc al carromato? MItjançant la força bruta de tots i una tabla de fusta!!!jajajajaj!!O siga...una locura que ha funcionat i funciona sempre.jajajaj!!!
Acte seguit, havem tingut que transportar el carromato fins l'espai de talla de pedra, lloc d'on havia partit l'expedició. Una puta locura de veritat, peró ben bacán!!!Ben bonica i digna d'explicar o expressar. Primerament em espentat el carro la Susana, Adriana, Iñaki i jo, peró una vegada superada el tramo dificil de terra i arribat al asfalt, Iñaki ens ha deixat per continuar fent treball amb els demés i nosaltres tres em continuat el camí del neixement de la pedra. Pel cami se ho havem passat pipa pipa!!jajajaj!! Molt bon rotllo amb la gent!! Pel cami me trobat amb la Theresa i amb l'Andrés que hauran al.lucinat amb les meues noves pintes de "huerfanito"!! Tot ple de terra i merdeta fins a l'aura!!!!jajajaaj!!! Desprésde pasejar-se per tota la universitat i davant de tota la gent possible e imaginable em arribat al nostre destí i em descarregat aquell mamotreto.
De tornada anavem fent relevos per a estar damunt del carromato mentre u de nosaltres l'espentava i portava als altres. Superdivertit!!!Quina pillá més guapa!!!
Em arribat a la cantera de nou, i encara havem carregat altra pedra per a acavar la vesprá!!! Un chambaso molt sacrificat hui dia, es a dir, un treball molt sacrificat!! Molt d'esforç per a haver de col.locar-se la pedra d'alt del banquet de treball!!!! Amics allá en les nostres terres tot te un altre toc tecnològic ben diferent, i lo fort es quan hui estava chambeant i trobava a faltar i també apreciava totes les eines del nostre taller, o la presencia de Mariano que ens deixa la pedra practicament al banquet de treball!!! Sigau conscients d'aquestes petites coses que vos dic, i aprecieu una mica més la situació privilegiada en la que ens trobem allá a Barcelona!!! Doneu sempre gracies al nostres mestres de tallers i per ara en especial a Mariano. Al Jordi i l'Ares ja lis arribará l'hora de ser apreciats quan treballe respectivament fusta i ferro!!!Peró de moment a totes i tots, mestres de tallers i amics i amigues vos envie un fort abraç i una salutació des de l'altra part del xarco i més enllà!!!!!!!

Sergio Vidal Caballero 13-3-2007 Lima (Perú)

HERMANOS MIOS...EL PACIFICO

Hui escric doble o triple, encara no ho sé, perque com encara no ha acabat el dia aci en aquest País ple de colors, olors i sabors nous. Parlant de sabors, per a dinar he probat per primera vegada el famosisim Ceviche (seviche). Puá!!No me l'he pogut acabar de lo que picava!!És bastant picantet!!jajajaj!!! No la veritat que es una pasada. És tracta de marisc o peix cuinats amb l'àcid de les llimes d'aqui el Perú. Sense necesitat de foc, i aixó es lo alucinant!!!No creuen? Podría haber-me'lo (no sé escriure si algu vol corregirme estaré encantat de uqe meu faja) acabat, peró el meu cos solament volia fer-lo fora!!! Llavors he decidit parar de menjar, tot siga per la meua salut!! Sols de recordar-ho sem estan remoguent les tripes!!!que fort!!!Mentre dinavem Kelly (la amiga americana d'Alex el meu amic argentí) i jo, un grup de músic composat per dos persones (caixò i veu i guitarra i veu) ens ha dedicat a tot el local i en especial a mi la cançó ixa que parla de com "besa la española, la española cuando besa besa de verdad".Jaajajaja!! Emocionant, encara que hagués preferit una cumbia catalana de Dusminguet!!!jajajaaj!!!Massa demanar!!!Ha estat perfecte!!!Després de dinar hem donat una volta on he aprfitat per treure la imatge.

Lo de la foto és el districte de Barranco, un barri bastant bohemi (aixó m'han dit, jo encara no he tingut la oportunitat de verificar-ho) que queda ben a prop del meu districte. Com podeu apreciar, es un barri costaner igual que el meu, i com no, aqui teniu la meua primera foto del Oceà Pacific!!! És ben chevere contemplar-lo!!!Ben Chevere!!! Espere que vos cautive com a mi!!!

Un bes a l'amistat i a tota la meu familia!!

Sergio Vidal Caballero 11-3-2007 Lima (Perú)

ESTE MOMENTO ES ASÍ

Bones a totes i tots!!! Ací estic de nou comunicant des de La Lima (nigth club jajajajaja). Aquest mati me despertat i he dit: Vaig a escriure algo al blog. I mira ací estic. Aquests dies han estat bastant monotonos, es a dir, el contrari de politonos. Com sempre he pogut vore les notes de color dins la monotonia, pero estic en una especie d'estancament que pense trencar quan entre a la universitat aquest dilluns.

Les coses que vuic contar es que ja porte dos festes dins el cos, que els mandales poc a poc van deixant fluir el seu poder creatiu a traves de la meua persona, que tinc celular nou i que posiblement ahir me la van pegar al carrer encara que no ho sé del tot cert.
Les festes han segut molt bacans (guapes)!! A la primera vaig estar triunfador!!!Jjajajajajajaja!!! Vaig coneixer a bastant de gent, i sobretot a una xica sueca (peró no de Sueca) Theresse, i també a una xica peruana que és diu Angélica. I per als que entenen com funcionen una mica les coses, despres d'aquesta festa, he quedat amb la Theresse per anar a la segona festa, que per cert era de disfresses i jo em vaig disfressar de mecanic putón!!! Lo de putón era per la camisa de "Demasiado sexo nubla la vista".jajajaja!! I si....allí em vaig trobar amb Angélica de nou, sense haber quedat per telefon ni messenger ni res...telepaticament tal vegada?jajajajaj!!
Bé les festes van estar ben Chévere, encara que no vaig poder dir que no a la beguda. Es més, a la festa de disfresses vaig portar un ví de "Castell de Lliria", de la terreta!!!! També em vaig emocionar, perque vaig coneixer a una xica que es deia Roser. I quan vaig escoltar el seu nom directament li vaig parlar en català, provocant-me açó una conmoció ben gran!!!!jajaajaj!! Quasi em fique a plorar i tot!!!Jjajajaj!! Pero el millor de tot es que ella no tenia ni idea del que li vaig dir perque era peruana!!!!jajajajaja!!! Pero em va dir que la seua abueleta, Montserrat, si que el parlava i a vore si li feia el favor de anar a sa casa per a parlar amb s'abuela! I clar que aniré!!! La dona ha de flipar parlant de nou la seua llengua materna!!!
Respecte als mandales, dir que aquest treball va fluint. Que l'altre dia vaig baixar a la platja a per pedres per poder fer "Mandalestone"al terra de la habitació. I bé...ahi està, omplint un espai de la meua gran habitació!!(És una llastima que no puga penjar fotos, i lo pitjor es que no sé perqué!!!)
Altra cosa més és que ja soc més peruano gracies al meu celular nou!!!yeeeeeeeeah!!!jajajaja!! no sabeu el plaer que produeix tindre aquest aparell per poder comunicar-se amb la gent d'ací!!! Està molt chévere!!!I a més a més es ben bonic!!!jajajaja!!!
Finalment, lo que em va pasar ahir es que una persona del carrer em va camelar!!! I amb la seua bona onda em va portar a un bar/pub. Realment vam conectar molt durant un moment, pero després, quan es varem sentar a pendre una cervessa les coses van canviar. Aquest canvi pot estar donat perque no havia menjat res en tot el dia, i la cevessa va nublar les meues capacitats mentals i açó em va fer perdre més energies, o pot ser perque em vaig sentir com estafat despres de pagar jo la birra. D'invitar-los (Pedro i Ana) a 20 nuevos soles, per un litro de birra!!Aaaaaarrr!!! dubte de aquesta experiència un poc per la desconfiança que porte dins meu fins que m'acomode del tot i la deixe anar fora de mi! Peró bé... encara que xocat per esta petita experiència, el sopar va ser la recompensa al meu acte de gratitut!jajajajajaj!! Sile va fer uns macarrons a la bolonyesa i jo unes papes fregides. Els dos plats estaven de bons...!!!!fua!! Despres de sopar vaig pujar a la meua habitació a treballar mentre baix Jose Antonio preparava una festa per als seus amics, a la qual no vaig assistir perqué estava molt cansat!!!

Sergio Vidal Caballlero 11-3-2007 Lima (Perú)

CREANDO DESDE LIMA

Bé anem a vore que surt...jajaja!!He decidit crear aquest espai perque pense que pot ser un lloc de reunió per a totes i tots. Pense que al messenger podem parlar, peró ací podem deixar ixos missatges que estic recibint de tots vosaltres. Missatges tant plens d'amor, energia, records, d'amistat,etcccccc. A més a més aci puc descarregar les fotos que aniré fent en algun que altre moment ( perque aci a Lima he fet poquisimes fotos per no dir cap...,jajaja). Espere que vos agrade la idea i que compartim ben prompte aquest espai interpersonal on cadascú de nosaltres podrà deixar el que li vinga en gana, sempre que no ofenga la sensibilitat dels demés. Ací anem a crear un espai per a donar i recibir, per a que qualsevol puga llegir el que ha escrit l'altre i que es puga sentir també identificat. No sé com surtirà la cosa, però hui he decidit que tinc que intentar-ho. Una per guardar totes les meues histories i vivències del Perú, i altra per enmagatzemar tots els vostres missatges.
Espere que vos sencau comodes en aquesta nova eïna, i si algú no sap com fer-la servir que meu diga i provaré de solucionar qualsevol cosa que vinga. Ok?
Vinga em despedixc des de Casa Verde, la casa de La Verdadera Vibra.

Sergio Vidal Caballero 10-3-2007 Lima (Perú)