I es ara, des de Sinué, des de la casa del company Alvaro, conegut aquell dia que em vaig lessionar baixant el collado de Basegodá, des d'on escric.
Que dir???? Pos la veritat... que quina canya de caminata, quina locura fou al començament, i en quina preciositat s'anat convertint amb el transcurs dels dies (Sols i Llunes). Les bogeries de a més a més de caminar tants de dies seguits, fer els cims que quedaven aprop del cami. Cims com el BASTIMENTS I EL PIC DE L'INFERN que vaig parlar en la primera part del viatge, peró també cims com ROCA ENTRAVESSADA; COMAPEDROSA; BAIHAU; BECIBERRI NORD; ANETO;PUNTA OLIVERTA; POSSET; PICO ESCALERAS y MONTEPERDIDO. Llocs transitats com collats, barrancs, llacs, ibons, refugis etc...que no espere oblidar. Espais amb tanta tranquilitat, plens de pedres, d'aigua, neu, gel, vent, boira, llum del sol, pluja, calamarsa... espais als cims de la deessa pirineés!!
Gent retrovada al cami.
Gent amb la que he compartit desti.
Quelcom més que la essencia de vida
que ens és singular a tota la existència
d'aquest univers sense fi.
Gent que m'ha donat més de
lo que ella mateix i jo es podriem
imaginar.
Llocs que hauran transformat l'espai
interior de moltes persones.
Imatges irrepetibles. Moments acotats en un espai i temps.
ELS PIRINEÉS!!!



No hay comentarios:
Publicar un comentario